No se que és, però m'agrada. Intento pensar en que és lo que m'atreu de la foto, i no ho sé. Potser és això el que fa que m'agradi, seguiré investigant. Enhorabona Marta !!!
Gràcies ! Rafa, no sé si recordes que d´aquelles pintures murals de la façana tan acolorida, n´hi havia una de color rosa. És un detall de la façana que em va agradar. Si ara la observo, m´adono que els dos elements es complementen, no poden estar l´un sense l´altre, formen un equil.libri. Potser, el tub negre li dóna duresa i misteri, impacta, i a això, contrarestra i endolceix, la taca blanca com una gota d´aigua que cau.... És una opinió.
4 comentaris:
Pedazo de cpmpo,un trabajo que me encanta.Saludos
Sempre es pot trobar el punt optimista de les coses, i tu ho has trobat a la nau.
Molta geometria en un petit espai.
Felicitats!!!
No se que és, però m'agrada. Intento pensar en que és lo que m'atreu de la foto, i no ho sé. Potser és això el que fa que m'agradi, seguiré investigant. Enhorabona Marta !!!
Gràcies !
Rafa, no sé si recordes que d´aquelles pintures murals de la façana tan acolorida, n´hi havia una de color rosa.
És un detall de la façana que em va agradar.
Si ara la observo, m´adono que els dos elements es complementen, no poden estar l´un sense l´altre, formen un equil.libri.
Potser, el tub negre li dóna duresa i misteri, impacta, i a això, contrarestra i endolceix, la taca blanca com una gota d´aigua que cau....
És una opinió.
Publica un comentari a l'entrada