17 de juliol, 2009

Safareig de la Portaleda de Caldes de Montbui

Ara fa un any vaig posar fotos d'aquest safareig tan maco, però estaba tancat i no vaig poder fer fotos des de l'interior. Avuí estaba obert, i he aprofitat per donar una ullada. Es increible veure com encara aquestes instal.lacions estàn en funcionament, fent que l'expresió "fer safareig" es mantingui viva.


Afegeixo el text d'un plafó que hi ha penjat a la paret del safareig i he trobat interessant:

" FER SAFAREIG AL SAFAREIG

Si s'hagués rentat sempre de manera individual o amb rentadora mecànica, mai no hauria nascut la locució
fer safareig.

Tothom sap que fer safareig no vol dir ni construir un safareig ni tan sols rentar la roba, sinó que vol dir, segons el diccionari; "xafardejar, xerrar de tot i res, de tothom i de ningú...".

De la mateixa manera, si les assecadores haguessin existit sempre, ara no diríem que
hi ha roba estesa....

Fer bugada, per exemple, no només vol dir rentar la roba o xafardejar, també vol dir "confessar".

És clar que amb això de la brutícia també ens trobem que els draps bruts els podem fer públics, els podem rentar a casa (
la roba bruta es renta a casa) o podem deixar algú com un drap brut mentre fem safareig..."

Font: Planell informatiu Safareig de la Portaleda , Ajtm. Caldes de Montbui.














7 comentaris:

Adolf Belio ha dit...

Un reportatje molt maco i enriquidors. "Xapo"

Marta ha dit...

Interessant les fotos i els comentaris.

MarinaArimany ha dit...

Que maques, Juanjo !!!.
Transmeten tranquilitat d'un lloc que segur que havia estat molt atrefegat.

Tomàs ha dit...

M`agradat el reportatge,molt interessant,la segona foto en blanc i negre molt encertada.

Juanjo ha dit...

Precisament, pel xivarri que hi havia al safareig quan es feia servir massivament, es va cambiar d'ubiació, ja que originàriament estaba situat al centre del poble.

Jesús jg ha dit...

Quan jo era petit no hi havia rentadores; (els meus oncles van comprar una que es deia de turbina). (Ja ho sé soc vell!)
En recordo de les dones rentant la roba amb els moviments típics de amunt i avall amb la roba i els cops que la donaven. Quanta història i històries conservaran aquests safareigs! Qui ho pogués escoltar!!!

Consol ha dit...

Aquestes fotos m'agraden molt per la seva estètica minimalista i també perquè et porten a un lloc amb una història plena de vivències.