Els que em coneixeu des de fa anys sabeu que gairebé
tota la meva fotografia era de natura, no tenia problemes en fer llargues
caminades per molt dures que fossin per arribar a una ubicació, estar tirat per
terra ho estar ajupit molt de temps. Des de fa uns quants anys per problemes
físics i de salut he hagut de canviar la meva manera de fotografiar i
adaptar-me a la meva actual situació fisica.Reflexionat una mica m'he adonat
que les meves fotos s'apropen més a la fotografia documental que em permet anar
a ubicacions que no requereixen esforç i em permeten seguir gaudint de la
fotografia que practico cada dia, sempre porto la càmera amb mi, en qualsevol
lloc hi pot haver una foto encara que després quan la revisi a casa l´elimini
perquè no m´acaba d´agradar pero jo gaudeixo amb l´acte de fotografiar i em
dono per satisfet.
Pd: La foto de dalt és d´un taller que vam fer de fotografia documental fa vint anys, crec recordar que el professor es deia Obaldo.
3 comentaris:
Admirable Agus la capacitat d'adaptació a les cirscumstàncies que la vida ens conduiex, sense perdre en cap instant la teva gran afició, que és la fotografia.
Hola Agus, ens hem d'adaptar als moments que anem vivint. Hi ha temporades que podem fer més fotos i n'hi ha que menys, la qüestió és no perdre l'afició. Recordo aquest taller de fotografia documental, excel·lent professor, molt didàctic, ens va ensenyar a veure i analitzar la fotografia des d'un vessant diferent, i també a explicar històries amb les fotografies.
Gracies i salutacions a tos dos.
Publica un comentari a l'entrada