Encara estic pensant en lo que varem veure a la fàbrica abandonada en la sortida de dissabte amb el Xavi Mañosa.
Més enllà del deteriorament i la transformació d'una fàbrica que en un passat va emanar vida i moviment, son les petites coses que dignifiquen a l'ésser humà les que em van conmoure, com per exemple aquest got al costat de la manta que un sense sostre utilitza per dormir, i que ens explica que en aquesta antiga fàbrica encara hi ha vida.
Més enllà del deteriorament i la transformació d'una fàbrica que en un passat va emanar vida i moviment, son les petites coses que dignifiquen a l'ésser humà les que em van conmoure, com per exemple aquest got al costat de la manta que un sense sostre utilitza per dormir, i que ens explica que en aquesta antiga fàbrica encara hi ha vida.
2 comentaris:
Dura vida....
Felicitats Rafa, mes que per la teva foto que esta molt ve, per la crònica que fas del lloc.Com ve diu la Marta dura vida...
Publica un comentari a l'entrada